[pb_row ][pb_column span=»span12″][pb_image el_title=»Image 1″ image_file=»images/ES/imatgesES/cartelvalencia.jpg» image_size=»fullsize» link_type=»no_link» image_container_style=»no-styling» image_alignment=»inherit» appearing_animation=»0″ ][/pb_image][pb_text el_title=»Text 1″ width_unit=»%» enable_dropcap=»no» appearing_animation=»0″ ]
Des de l’any 2000, es calcula que almenys 37.000 persones han mort intentant creuar el mar Mediterrani per arribar a Europa, fugint de conflictes armats, violència generalitzada, violacions de drets humans i pobresa. Aquestes xifres fan d’aquesta la ruta més mortal del món. Actualment, les aigües del Mediterrani són una fossa comuna, un mar de mort que l’últim any es va empassar la vida de més de 5000 persones, malgrat haver-se reduït dràsticament les arribades respecte a l’any anterior.
La Unió Europea, lluny de buscar una solució a aquesta situació, ha optat per una major restricció de les entrades i el tancament de fronteres, convertint-se en una fortalesa en lloc de ser un refugi per a totes aquestes persones necessitades de protecció. Aquestes polítiques dels països europeus només afavoreixen l’augment de les màfies i del tràfic de persones, així com l’obertura de rutes més perilloses i insegures per arribar al nostre continent, augmentant el nombre de morts i sofriment any rere any.
Una vegada aconsegueixen arribar les persones refugiades i migrants, corren el risc de ser detingudes i tancades als centres de detenció, CIEs, sent víctimes de batudes racistes i per tant de racisme institucional, exclusió social i marginació.
Els murs i tanques que s’han aixecat i els que s’aixecaran a Europa, no van a dissuadir l’arribada d’aquestes persones, que seguiran fugint de situacions horribles i condicions de vida inhumanes, i l’única cosa que provocaran és un augment de la pèrdua de vides en el mar.
La Unió Europea i tots els seus Estats membres, amb aquestes polítiques exteriors, estan vulnerant sistemàticament el Dret internacional i els compromisos adquirits a la Declaració Universal de Drets Humans, entre d’altres, tal com es demostra amb la signatura de l’Acord entre la UE-Turquia. Tampoc s’estan complint els compromisos adquirits en xifres de reassentament i reubicació que es van assignar en 2015 a alguns països de la UE.
L’Estat espanyol es va comprometre a rebre a 17680 persones refugiades en un termini de 2 anys, però fins al moment només ha arribat un 6 % del nombre compromès.
L’incompliment dels compromisos d’acollida queda patent en les més de 60.000 persones que queden atrapades a Grècia, que porten mesos amuntegades en campaments esperant una resposta a les seves sol·licituds d’asil.
Utilitzar els pocs fons que es destinen a cooperació internacional al desenvolupament per atendre a persones refugiades a Europa és insolidari i de curt termini. La migració és una dinàmica global i la cooperació al desenvolupament té un paper imprescindible en la lluita contra la pobresa i les desigualtats, causes principals de la migracions. Per totes aquestes raons, i perquè no volem amb el nostre silenci ser còmplices d’aquestes morts i sofriment, exigim a la Unió Europea i als seus Estats membres que posen en marxa amb caràcter urgent les següents mesures:
• Desenvolupar una nova política d’asil i migració europea en la qual es prioritze a les persones i els drets humans.
• Engegar una operació de rescat i salvament eficaç que compte amb els mitjans i l’abast necessaris, complint amb el deure d’auxili, amb la finalitat d’evitar més morts en el Mediterrani.
• Habilitar vies legals i segures que garanteixen l’accés al dret d’asil a les persones refugiades evitant que hagin d’emprendre travessies mortals per obtenir protecció en un país segur. I que protegeixi a les dones i nenes de la violència sexual a la que es veuen sotmeses en el trànsit dels seus trajectes migratoris.
• Protocols especials per als menors no acompanyats que arriben a Europa (gairebé 50 milions de nens a tot el món han hagut de desplaçar-se forçosament. D’aquests, 28 milions han escapat de la violència).
• NO A FRONTEX i les seves tasques de vigilància i repressió a les fronteres. Ens oposem a tota intervenció militar enfront dels fluxos migratoris.
• Complir la política de quotes, malgrat oposar-nos a ella, i exigir que es reubique a les persones refugiades als països que es van comprometre a acollir-les.
• Complir els terminis per a l’eliminació de fronteres entre països de la UE, l’espai Schengen.
• Fer realitat la Directiva Europea de Protecció Temporal activant el mecanisme contemplat per fer front a emergències humanitàries.
• Abordar des de la responsabilitat, la solidaritat i la humanitat les causes que provoquen els desplaçaments forçats, mitjançant la cooperació internacional al desenvolupament.
Al nostre govern EXIGIM:
1) En relació a les polítiques europees, la retirada del suport d’Espanya a l’acord entre la UE i Turquia i la suspensió immediata de la seva aplicació, així com el compliment del programa de reubicació i reassentament adoptat pel Consell Europeu.
2) Per evitar les morts en el Mediterrani, es proposa la posada en marxa de vies legals i segures per a les persones que busquen refugi a través de la sol·licitud d’asil en ambaixades i consolats espanyols; l’emissió de visats humanitaris; i flexibilitzar els requisits de la reagrupació familiar.
3) Incrementar les prop de 4.000 places que existeixen actualment en el sistema d’asil espanyol, una xifra molt inferior a la d’altres països europeus com les 50.000 a Suècia, 25.000 de França o 17.000 a Bèlgica.
4) Eliminar els obstacles existents a Espanya per a l’accés al dret d’asil com són les devolucions il·legals a les fronteres de Ceuta i Melilla i l’exigència de visat de trànsit aeroportuari imposat en 2011 a les persones de nacionalitat siriana.
5) L’aprovació del Reglament que desenvolupe normativament la Llei d’Asil, pendent des de fa més de set anys.
6) El tancament dels Centres d’Internament d’estrangers CIE així com la finalització de les batudes racials i racistes, i la no devolució a països d’origen o trànsit de cap persona.
7) Identificar i incidir sobre les causes de la pobresa, al costat d’organitzacions socials locals, als països d’origen a través de l’acció humanitària, la integració local de persones refugiades als països veïns als conflictes i la reconstrucció dels països en el moment del postconflicte. És imprescindible diferenciar clarament els fons destinats a la cooperació al desenvolupament dels dirigits a l’atenció de les persones refugiades a Europa i Espanya.
[/pb_text][/pb_column][/pb_row]