Història d’Escoles Solidàries
Des de que un grup de persones començarà aquest camí en 1998, portem més de 22 anys treballant en promoure la transformació de les comunitats educatives, fomentant l’educació en valors solidaris i compartint coneixements, experiències i recursos, per tal de contribuir a un desenvolupament més humà, tant a la Comunitat Valenciana com a països com Nicaragua i Guatemala.
Tot va començar a 1998
A 1998, Un grup de persones comencen a treballar com a voluntaris al si del Fons Valencià per la Solidaritat, col·laborant en el Programa “Nosaltres serem la seua veu”. En aquesta ocasió i després de l’estadia en alguns països de Centreamèrica, decideixen començar a col·laborar des de l’àmbit educatiu i aglutinant a una sèrie de centres educatius de la comarca de la Vall d’Albaida. Poc a poc es va anar constituint una xarxa d’Escoles Solidàries.
Aquesta activitat comença a desenvolupar-se en escoles de Nicaragua, de la zona de Boaco per deu anys.
A 2009
A 2009 i finalitzat el temps de col·laboració en el Fons Valencià per la Solidaritat, els centres educatius es plantejaren, com Escoles Solidàries, integrar-se en la ONG Educació sense Fronteres. Aquesta relació durà fins a 2009.
De nou, i a la vista de la situació, la xarxa de centres educatius integrats en Escoles Solidàries decideixen constituir l’ONGD Escoles Solidàries.
A partir d’aquest moment es comença a treballar, des del voluntariat, per dur a terme la Missió i Visió definides en els Estatuts de l’Associació. És un moment de consolidació de la nostra Associació, amb un treball ardu donat la condicionalitat de persones voluntàries.
Finalitzat el temps d’acompanyament a l’ONG Adeils de Nicaragua , es decideix continuar l’acompanyament amb l’ONG Associació d’Educadors Noroccidentals, AEN, del municipi d’Ixcán, Quiché. Es treballà amb deu comunitats de les existents al municipi, finalitzant aquest acompanyament al 2019, en que es decideix contactar amb l’associació DARE de la comunitat Entre Rios, del municipi de Sayaxché, El Petén, Guatemala.
A 2020
A 2020, finalitzat un període de deu anys amb l’Associació AEN, s’inicia els contactes amb la “Mancomunidad Trinacional Fronteriza del Rio Lempa, MTFRL”. Escoles Solidàries decideix establir un acompanyament amb aquesta Entitat, realitzant inicialment un diagnòstic educatiu de la zona,, per a posteriorment elaborar la línia base i definir les col·laboracions d’Escoles Solidàries.
Reportatge de la celebració dels 10 anys d'Escoles Solidàries
Pot ser deu anys siguen pocs o molts en les trajectòries de les organitzacions, però sens dubte són un període significatiu en la vida de les persones que les fan possible i, també, en la de cadascú de nosaltres. En tot cas, sempre és bo aturar-se de tant en tant per mirar enrere, veure el camí fet, reprendre forces i reorientar el rumb, adaptant-se a les noves circumstàncies detectades o sobrevingudes; a més, podrem aprendre, fins i tot, gaudir amb la satisfacció del deure complit.
És el que celebrem en els aniversaris, en aquest cas el X d’Escoles Solidàries.
Fa deu anys que un grup d’amics i amigues amb una llarga trajectòria ja de compromís amb els reptes de la Solidaritat, decidírem organitzar-nos per continuar treballant oficialment per tal de fer una educació més «humana», en els nostres centres i cooperant amb altres de llocs més desafavorits. Teníem consciència clara dels principis que ens movien i de l’horitzó cap al qual volíem avançar; però, en mig de les foscors d’aquells moments, no imaginàvem fins on podríem aplegar ni per quins indrets ens portaria el camí encetat.
Xarxa de Comunitats Educatives (XarCES), el Programa d’Intercanvi d’Experiències Educatives (PIEE), El Programa d’Educació Inclusiva (PEI), el Programa d’Educació Infantil en Guatemala, col·laborant en el programa Watan de la Universitat de València, la formació del professorat –d’ací i d’allà-, les beques perquè l’alumnat necessitat i capaç pogués continuar estudiant Secundària, les dotacions de recursos aportades a les escoles germanes Centreamericanes.
Però també els somnis compartits, les amistats, les oportunitats, les sendes obertes… Vivències que hem d’agrair a tots –persones i entitats- que, colze a colze, ho hem fet possible.
Sí, necessitem guardar la memòria i celebra-ho en companyia, com ho férem a Xàtiva el passat novembre del 2019. Perquè els bons records compartits ens sostinguen en el camí i ajuden als que venen seguint les petjades.