Taller sobre refugiats a l’IES l’OM de Picasssent.

Taller a l’IES l’Om de Picassent

13 de maig de 2016

El passat 13 de maig vaig assistir junt amb Davinia de la Casa Jove “la Torta” a el 5º taller de la minga juvenil de Picassent amb l’Institut públic del poble, Toni Piera és el professor que s’encarrega de part de l’Institut. Aquest taller forma part d’un grup d’activitats que s’han realitzant durant tot l’any amb els delegats de totes les classes de l’ESO i el Batxillerat. Normalment els tallers son molt nombrosos, unes 60 persones. Aquest cinquè taller versa sobre l’Educació per al Desenvolupament, per aquest motiu participe com a membre d’Escoles Solidàries. A l’aula son uns 30 alumnes, eixe mateix dia hi ha una excursió i no tots poden assistir.

En primer lloc preparem una activitat d’inici en la que els joves tenen que pintar una flor; totes i tots pinten o be una margarida o una rosa, fruït de la nostra cultura, no és casualitat. Fem aquesta reflexió amb els alumnes i Davinia explica que aquesta mateixa activitat la va realitzar quan va treballar a l’Argentina i els xiquets i xiquetes pintaven la flor d’un cactus.

A continuació realitzem el visionat del curt d’Amnistia Internacional “Cuando tú no existes” i fem un xicotet debat seguint aquestes preguntes:

          Per què penseu que una persona pot fugir del seu país i convertir-se en refugiada?

          Què penseu que es sent al anar-se’n i deixar a la teva família, la terra i la cultura?

          Ha vist o sentit en el teu dia a dia algun tipus de discriminació? Si és així, feu alguna cosa per evitar-ho?

Arrel d’aquestes preguntes varen sorgir altres i va ser un debat on els alumnes participaren activament, sobretot amb l’última pregunta on alguns alumnes parlaren de que no fan res davant actes de discriminació i poc a poc es senten altres veus que diuen que si fan alguna cosa, que no els agrada veure com les demés persones pateixen, etc.

La següent part del taller va versar sobre una activitat anomenada “histories de vida” on els alumnes es van dividir en grups de 5 persones i un voluntari o voluntària del grup llig sense que ningú escolte la historia d’una persona que viu amb unes certes dificultats. La resta de companys i companyes tindran que esbrinar qui és, on viu, i quina és la seua situació límit, quins drets es violen, quines oportunitats està perdent; mentre que la persona voluntària sols pot contestar amb un SI o un NO.

Com teníem poc de temps, no va donar temps a acabar tota la activitat alguns grups no varen encertar o no arribaren a esbrinar cap dada important. Dos grups si esbrinaren moltes dades i reflexionarem sobre eixos dos casos, sobretot seguint la pregunta sobre el que podem fer nosaltres en el nostre entorn per a què el món canvíe. Alguns alumnes varen respondre que res, que el món no pot canviar però exprimint un poc si que hi ha alumnes compromesos que realitzen xicotets actes, i el que volíem transmetre és què des de la posició en la que es trobem nosaltres o els i les alumnes sempre podem fer alguna cosa per a que les coses canvien per a millor en totes les parts del món.

Per últim vaig contar un poc la meua experiència a Guatemala, i sobretot com es allí l’educació secundaria i quines son les dificultats que hi ha per als joves.

Menú de cierre