La cinquena Jornada d’Intercanvi d’Experiències Educatives d’Escoles Solidàries, dels centres educatius que formen la Xarxa de Comunitats Educatives Solidàries (XarCES) va possibilitar que més de trenta educadores i educadors compartiren el dissabte 16 de gener, fent una vertadera XARXA .
Treballar amb llibertat, experimentant, creant, compartint, amb les normes que la sociabilitat natural ens ofereix. Maria Montessori viva entre criatures de tres anys. Ho fa possible una mestra que no vol ensenyar, sinó acompanyar en eixa descoberta i aprenentatge. Una mestra que des de la reflexió, segueix formant-se en l’equador de la seua docència, per trobar sentit al seu magisteri.
La col·laboració entre l’alumnat de diferents edats “apadrinant”, no solament motiva a la lectura, a la conversa, al reconeixement de diferents habilitats, sinó que visualitza les criatures amb nom i cognom, les responsabilitza en les eixides i en activitats on cal la col·laboració; afavorint valors de solidaritat i bona convivència.
Aprendre servint a la comunitat del barri mitjançant un binomi perfecte on el servici millora l’aprenentatge i l’aprenentatge millora el servici, l’escola s’obri de bat a bat a la comunitat i la comunitat entra a l’escola. Pocs mestres, moltes mares i pares, més alumnes i la complicitat de tot el veïnat van descobrir que també al barri hi ha moltes necessitats i no es pot quedar l’escola al marge.
Qualsevol objecte pot ser reutilitzat, els recursos naturals són escassos, els tenim en préstec, cal reduir el seu ús. Un projecte de centre pot girar entorn a un eix vertebrador quan la comunitat educativa creu que pot ajudar a millorar un canvi d’actituds vers l’entorn.
Tothom és diferent i per tant té dret a l’educació. Calen recursos, persones i institucions que vertaderament s’ho creguen. Quan la família, l’escola i la comunitat s’ho creu, tira endavant, fent una vertadera escola inclusiva.
Alumnat de secundària que es fa visible parlant; professorat que l’escolta, junts creen projectes compartits que obrint al centre, provocarà un canvi de convivència que ja no es podrà aturar. Els valors d’acceptar-nos com som, de reconèixer-se en l’altre, de ser assertius i resilients també són possible en un centre de mil alumnes i un centenar de professors, només cal una persona que es pose en marxa.
Una cadena de realitats va formant-se. Sis comunitats rurals que agrupades formen una vertadera comunitat educativa. Sis aularis poden compartir vida. A més de trobades i festes han compartit formació en valors. Els contes i històries arrelades a l’entorn, reblits de valors han possibilitat educar les emocions i visibilitzar els sentiments.
Un treball iniciat a les escoles rurals, compartit i millorat a través del joc teatral, de curts metratges, on la participació de l’alumnat ha fet que tinga sentit l’aprenentatge.
I totes aquestes experiències educatives compartides estan portant-se a termini en centres públics valencians, grans i menuts, on totes les criatures, també les que han vingut de l’estranger, donen sentit al nostre treball a pesar dels estereotips. Descobrírem com es poden desmuntar la xenofòbia, el racisme i el menyspreu, a partir d’investigacions empíriques que porten a arguments positius i que poden ser treballades amb l’alumnat, amb el professorat i amb les famílies.
Les diferències enriqueixen la vida de les persones . L’escola pública ofereix oportunitats per treballar la pluralitat.
La soledat de la persona educadora cal apartar-la. Compartim i trobem-nos.
“Escoles Solidàries” ONGD, ho possibilita i es posa a la vostra disposició.
